Sábado, 13 de Setembro de 2008

Vozes da África

África. Continente imenso. Universo de paisagens. Origem da humanidade. Terra de contradições. Sofrimento e beleza.

 

Uma das maneiras de chegar ao continente africano é através da música. Cesária Évora e Salif Keita representam duas das maiores vozes que nos chegaram do sul.

 

 

 

Cesaria Évora, nascida na ilha de São Vicente (antiga colónia portuguesa de Cabo Verde) é considerada a “rainha da morna”, uma música que mistura tradição local com influências europeias e americanas. A voz profunda e melancólica de Cesária, sempre com um sorriso, fala do sofrimento, a melancolia e a distância numa ilha que viu sair muitos escravos da África.

 

Salif Keita, “a voz de ouro”, pertence a família nobre, a mesma que fundou o império do Mali no século XIII. Mas, apesar disso, teve um passado difícil. Salif Keita nasceu albino, um sinal de má sorte no seu país. Sofreu desprezo por isso e teve que emigrar. As suas canções estão cheias de sensibilidade.

 

 

 

Três belíssimas canções (“Yamore”, “Folon” e “Petit Pays”), representam a beleza da África através de duas grandes vozes.

 

http://es.youtube.com/watch?v=UkUUaxjQCfI

 

http://es.youtube.com/watch?v=3vGBExhxpF4

 

http://es.youtube.com/watch?v=8kSvZJx7v7Q

 

Joaquín Fuentes Becerra

 

Publicado por AG às 12:07
Ligação da entrada | Comentem | Adicionem aos favoritos
|  O que é? | Partilhári
Comentário(s):
De olivencalivre a 24 de Setembro de 2008 às 21:29
REVISTA "EL TEMPS", Valência (Espanha), 24-Setembro-2008
Cabeçalhos: Mostrar todos os cabeçalhos
(quatro fotografias: PONTE DA AJUDA, com a legenda "El pont d´Ajuda, sobre e
l Guadiana, resta encara destruit per la banda portuguesa després de les batalles que hi hagué fa res segles";UM INTERIOR (não identificado); o António João Teixeira Marques; e o monumento à geminação Elvas-Olivença, na margem elvense, com a legenda "Un non d´Elvas seu al monument construit arran de l´agermanament d´aquesta població portuguesa amb la seva veïna Olivença")
Mostrar este HTML numa nova janela?

EL PONT TRENCAT AMB PORTUGAL
«OLIVENÇA ÉS UN RECORD DE LES GUERRES ENTRE ESPANYA I PORTUGAL. EL
GOVERN PORTUGUÈS NO EN RECLAMA LA PROPIETAT, PERÒ TAMPOC NO HA
RECONEGUT MAI LA CIUTAT COM A ESPANYOLA. A OLIVENÇA, JA NO S´HI PARLA
PORTUGUÈS I EL PONT SOBRE EL GUADIANA CONTINUA DESTRUIT»


"Jo mateix vaig portar la pedra del monument a l'agermana-
ment entre Elvas i Olivença, dues ciutats bessones a banda
i banda del riu. L'una portuguesa, l'altra espanyola. O totes dues portugue-
ses, segons com es miri", diu António João Machado, un treballador d'Elvas,
mentre el seu nét, també António, juga a futbol al costat de la seva
pedra, triangular i blanca, plantada enmig d'un ermot al costat d'una
església. Des de
l'ermot del monument, bastit a la banda portuguesa, es veu el pont trencat
d'Ajuda, construït el 1509 per comunicar Elvas i Olivença i testimoni d'un
seguit de guerres entre Portugal i Espanya. Després d'uns quants estralls, el
1709 va quedar definitivament partit a cop de bombes. Així continua, malgrat
que al cantó espanyol hi ha un cartell del Ministeri de Foment espanyol que
n'anuncia la reconstrucció, d'acord amb una llei del patrimoni artístic del
1985. No és que el ministeri es limités a penjar el cartell i oblidés
el cas. Les obres van ser adjudicades i, de fet, van
començar, car hi ha un bon tram de pont restablert. Però abans d'arribar
al mig del Guadiana la reconstrucció s'atura, mentre que per la banda portu-
guesa tot continua com cinc segles enrere: una ruïna, sense indicis ni
cartells anunciant-ne la restauració.
El vell pont trencat d'Ajuda és un símbol petri de la complexa història
d'aquest tram del Guadiana a l'altura d'Olivença, una ciutat petita i acurada,
a uns 24 quilòmetres de Badajoz i a 7 de la frontera amb Portugal. António
no exagera quan diu que Olivença i Elvas són bessones, més que agermana-
des. Olivença és una ciutat de carrers i parets blancs, amb balconades
i escuts d'esperit portuguès que remeten al seu origen. El principal
monument i imant
turístic hi són les imponents muralles i torres construïdes al segle XIV pel
rei Joan II de Portugal, ara sota la protecció de la mateixa llei del
patrimoni artístic que va voler aplicar-se al pont d'Ajuda, però que
va quedar a mitges.
Olivença va ser portuguesa des del 1297 fins al 1801. Les tropes de Manuel
Godoy se la van annexionar en l'anomenada guerra de les Taronges, aquell
any, i després van voler segellar la nova sobirania amb el tractat de Badajoz.
Portugal mai no el va reconèixer, però tampoc no n'ha recuperat la sobirania,
malgrat que el 1815, al congrés de Viena, els mitjancers internacionals van
recomanar-ne a Espanya la devolució.
De la mateixa manera que Lisboa mai no ha reconegut l'annexió, Espanya va
ignorar la recomanació.

OLIVENÇA O OLIVENZA, aquesta és la qüestió. De les arrels portugueses no
n'hi ha cap dubte; una altra cosa és la sobirania. L'alcalde de la ciutat,
Manuel Cayado, manté la mateixa línia que el seu antecessor i coreligiona-
ri, el socialista Ramón Rocha, que va governar a l'ajuntament durant 28 anys
fins que hi fou rellevat l'any passat. Olivença va ser portuguesa durant més
de 500 anys, però ara en fa més de 200 que és espanyola. Aquest dos segles
llargs han portat a la ciutat prosperitat, recorda l'alcaldia. La
reivindicació sobiranista és cosa del passat; ningú no vol malmetre
les excel·lents relacions
bilaterals per una qüestió regulada, de forma natural, pel traçat natural del
Guadiana.
(FIM DA !.ª PARTE)
De olivencalivre a 24 de Setembro de 2008 às 21:32
2.ª PARTE:
El vell pont d'Ajuda continua pendent de reconstrucció. Les obres del
Ministeri de Foment espanyol van quedar paralitzades per una demanda por-
tuguesa que les considerava atemptatòries contra les seves pròpies lleis del
patrimoni. 200 metres més enllà n'hi ha un de nou, destinat al tràfic rodat,
que compleix perfectament la funció comunicadora i que, com la resta de la
frontera entre aquests dos països amics i socis, es traspassa sense
cap més tràmit que una ullada al cartell indicador de "Portugal, 1
km", a l'una banda,
o "España, 1 km", a l'altra, sobre la bandera de la UE. El pont nou, de 345
metres i estructura moderna, sense filigranes estètiques ni cap encant, va ser
inaugurat el 2000 per iniciativa dels ajuntaments d'Olivença i Elvas, que
van optar pel pragmatisme, mentre la reconstrucció del vell continua para-
litzada com a testimoni del conflicte mai resolt.
Per al Ministeri d'Afers Estrangers espanyol no hi ha cap qüestió terri-
torial a aclarir. Oficialment, Portugal manté la reivindicació d'acord amb
l'article 5 a) de la seva constitució, que reconeix com a propi aquest
territori.
Però Lisboa ho reclama a la portuguesa –és a dir, amb nostàlgia, sense plan-
tejar-ho amb exigència. I la qüestió ha quedat així adormida a banda i banda
del Guadiana.

«Portuguès, per a turistes i immi-
grants. » A Olivença encara es parlava portuguès com a llengua autòctona
fins el segle passat. Ara només se sent parlar aquesta llengua als turistes
que cada cap de setmana arriben amb autocar des d'Elvas, o als treballadors
portuguesos que de forma creixent s'instal·len a la ciutat o cada dia tra-
vessen el pont, procedents de la ciutat bessona, per anar a treballar. "És el
mateix fenomen que es viu a Badajoz o a qualsevol altre ciutat
d´Extremadura; "no té res a veure amb els
orígens o el passat de la ciutat", defensa Manuel Delgado, de la Casa
de Cultura oliven-
tina. El portuguès es va deixar d'ense nyar regularment a les escoles fa més
de trenta anys, com a efecte tardà de la uniformitat lingüística
franquista. Ha estat un procés d'extinció "natural", diu Delgado, com
ho ha estat també
que actualment pocs habitants de la ciutat se sentin portuguesos.
Les banderes espanyola i extremenya són pertot arreu, tant a l'alcaldia
com al celler Ajuda, prop del pont.
Als treballadors portuguesos no els interessen les reivindicacions anacrò-
niques, sinó que els donin feina, diuen a la seu del PSOE. I, evidentment, els
qui tenen terres i dominis vinyaters en aquesta regió afortunada per a la
producció vinícola no volen ni sentir parlar "d'històries passades i enterra-
des", expliquen els seus veïns del PP, a l'altra banda del carrer, on
també hi ha l'alcaldia socialista.
"A Portugal es pateix més durament la crisi que no a Espanya", expli-
ca Maria Costa, una florista d'origen portuguès que ha tancat la botigueta a
Elvas per a instal·lar-se a l'altre cantó del Guadiana. Als carrers només se
sent parlar portuguès als cambrers o als treballadors de la construcció; la
mainada no l'estudia a l'escola i els seus pares se senten orgullosos de ser
tan espanyols com els habitants de Badajoz.

Gemma C. Serra Olivença

(FIM DA 2.ª PARTE)
De olivencalivre a 24 de Setembro de 2008 às 21:35
3.ª PARTE
UNA GAZA PORTUGUESA, SEGONS LA C.I.A.
El cor portuguès d'Olivença batega poquíssim i l'únic esment recent d'un
conflicte territorial el trobem en un episodi més aviat grotesc: el 2003, un
informe de la CIA incloïa Olivença entre les zones del món en situació de
"conflicte territorial" entre Portugal i Espanya, equiparable al de Gaza o
el Caixmir. Pel que es veu, els informants de l'Agència Central d'Intel-
ligència dels Estats Units no es van mirar prou bé la situació i van recórrer
a fitxes del passat. Una ullada als tranquils carrers d'Olivença o als paisat-
ges d'oliveres, braus i vinyes al sol del voltant hauria estalviat a la intel-
ligència dels Estats Units les riallades que va despertar aquesta relliscada a
banda i banda del Guadiana, agermanades en els fitxers de la CIA als con-
flictes fronterers dels territoris palestins. No és l'únic ni el
pitjor, entre els
errors de la intel·ligència nord-americana, però sí un dels més pintorescs,
que, com el vell pont partit, testimonia un litigi congelat –per a alguns– o
enterrat –per a uns altres.



"OLIVENÇA ÉS UN TERRITORI OCUPAT IL-LEGALMENTE"

António Marques, fiscal del distric-
te portuguès d'Almada, presideix el Grupo dos Amigos de Olivença,
una organització amb 700 socis que diu representar els interessos dels
portuguesos sobre Olivença i que concentra els defensors de la seva
restitució a Portugal.
—En què es fonamenta la vostra reivindicació sobre Olivença?
—Des de la meva perspectiva, la del jurista, l'annexió espanyola
de Godoy va ser i continua essent il·legal. Hi ha, a més, un reconeixe-
ment internacional de la sobirania portuguesa, del 1815, cosa que ens
permet de dir que Olivença és un territori ocupat il·legalment. Així
ho defensem i així ho veuen també la majoria dels partits parlamentaris
portuguesos, que el 2005 van donar suport a una demanda presentada per
nosaltres a l'Assemblea de la República, apuntalada en 8.000 signatures.
—I quins efectes pràctics va tenir aquesta demanda?
—Des del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol hi va haver un silenci
total. Per part portuguesa, la reacció es podria definir irònicament de sere-
na i minimalista.
—És a dir, que ningú no vol tocar la qüestió. Per què?
—Per no complicar les relacions bilaterals. O perquè els polítics portu-
guesos no es volen embolicar a defen sar l'articulat de la seva constitució.
—Hom vincula la vostra organització amb moviments nacionalistes
arrelats en la dictadura de Salazar…
—Això és del tot fals i lamentable. És una versió difosa per la Wikipedia
i més pàgines d'internet contra la qual no podem lluitar. És cert que el Grupo
es va fundar durant la dictadura, però des de sempre hi hem tingut intel-
lectuals i polítics de totes les tendèn cies. Representem tot Portugal. La
causa d'Olivença ha aplegat escriptors com ara Aquilino Ribeiro, fora de tota
sospita, i generals de l'oposició com ara Humberto Delgado, exiliat i as-
sassinat després precisament prop de Badajoz pels serveis secrets. També
hi tenim historiadors com ara Carlos Luna, que han documentat els fona-
ments històrics i jurídics de la nostra reivindicació.
—Però el fet és que el conflicte d'Olivença sembla una cosa més
aviat nostàlgica. Al carrer no s'hi sent parlar portuguès, els joves que
hi ha asseguts aquí, a la Casa do Alentejo, tampoc no saben ben bé
per què hi ha aquí una Sala Olivença ni per què hi ha qui reivindica
aquesta sobirania.
—Per a molts portuguesos, Olivença continua essent una ferida oberta,
només que no tenim una forma virulenta d'expressar aquesta defensa de
la nostra identitat, com sí que tindríeu potser vosaltres, els espanyols. Que
no s'hi parli portuguès vol dir que va triomfar la política espanyolitzadora
de Franco, que volia eradicar les altres llengües, com va fer amb la catalana,
posem per cas.
—Resposta minimalista portuguesa, silenci total espanyol… La re-
ivindicació sobiranista té poques perspectives d'èxit. Com veieu la
proposta de convertir Olivença en una euroregió de sobirania com-
partida?
(FIM DA 3.ª PARTE)
De olivencalivre a 24 de Setembro de 2008 às 21:47
4.ª E ÚLTIMA PARTE:
Com veieu la
proposta de convertir Olivença en una euroregió de sobirania com-
partida?
—És una proposta que va arrelant en alguns àmbits portuguesos, en-
tre bloguistes i iniciatives semblants, també al territori espanyol. Nosaltres
defensem una Olivença culturalment, jurídicament i políticament portugue-
sa. Però si es tracta d'arribar a uns mínims i que això vulgui dir incloure
la qüestió d'una vegada a l'agenda di plomàtica bilateral, doncs endavant.

NOTA: O QUE A C.I.A. DISSE SOBRE OLIVENÇA... E QUE NADA TEM A VER COM O QUE SE DIZ NO ARTIGO !!!:"em 2003, os habitantes de Gibraltar votaram esmagadoramente, por referendo, a favor de permanecerem como colónia britânica, e contra uma solução de "partilha total de soberania", exigindo também participação em conversações entre o Reino Unido e a Espanha. A Espanha desaprova os planos do Reino Unido no sentido de dar maior autonomia a Gibraltar; Marrocos contesta o domínio da Espanha sobre os enclaves costeiros de Ceuta, Melilla, e sobre as ilhas Peñon de Velez de la Gomera, Peñon de Alhucemas e Ilhas Chafarinas, e as águas adjacentes; Marrocos funciona como a mais importante base de migração ilegal do Norte de África com destino a Espanha;Portugal não reconhece a soberania espanhola sobre o território de Olivença com base numa diferença de interpretação do Congresso de Viena de 1815 e do Tratado de Badajoz de 1801." ; EM INGLÊS: " in 2002, Gibraltar residents voted overwhelmingly by referendum to remain a British colony and against a "total shared sovereignty" arrangement while demanding participation in talks between the UK and Spain; Spain disapproves of UK plans to grant Gibraltar greater autonomy; Morocco protests Spain's control over the coastal enclaves of Ceuta, Melilla, and the islands of Penon de Velez de la Gomera, Penon de Alhucemas and Islas Chafarinas, and surrounding waters; Morocco serves as the primary launching site of illegal migration into Spain from North Africa; Portugal does not recognize Spanish sovereignty over the territory of Olivenza based on a difference of interpretation of the 1815 Congress of Vienna and the 1801 Treaty of Badajoz ")

Comentem entrada

.Hora solar de Olivença

.Procurem neste blógui

 

.Que horas são?

Hora oficial:

.Contadôri


contador de visitas

.Entradas recentes

. Língua quíchua, mais ensi...

. O asturiano em 2017

. Pastor (Ánchel Lois Salud...

. Português cristang ou cri...

. Dia de Portugal em Oliven...

. Línguas americanas na Amé...

. Volta a língua portuguesa...

. "Tinta verde" (Vitorino):...

. Mais ruas bilingues em 20...

. Olivença através dos livr...

.Arquivos

. Agosto 2017

. Julho 2017

. Junho 2017

. Maio 2017

. Abril 2017

. Março 2017

. Fevereiro 2017

. Dezembro 2016

. Novembro 2016

. Setembro 2016

. Agosto 2016

. Julho 2016

. Junho 2016

. Maio 2016

. Abril 2016

. Março 2016

. Fevereiro 2016

. Janeiro 2016

. Outubro 2015

. Setembro 2015

. Agosto 2015

. Julho 2015

. Junho 2015

. Maio 2015

. Abril 2015

. Março 2015

. Fevereiro 2015

. Janeiro 2015

. Dezembro 2014

. Novembro 2014

. Setembro 2014

. Agosto 2014

. Julho 2014

. Junho 2014

. Maio 2014

. Abril 2014

. Março 2014

. Fevereiro 2014

. Janeiro 2014

. Dezembro 2013

. Novembro 2013

. Outubro 2013

. Setembro 2013

. Agosto 2013

. Junho 2013

. Maio 2013

. Abril 2013

. Março 2013

. Fevereiro 2013

. Janeiro 2013

. Dezembro 2012

. Novembro 2012

. Outubro 2012

. Setembro 2012

. Agosto 2012

. Julho 2012

. Junho 2012

. Maio 2012

. Abril 2012

. Março 2012

. Fevereiro 2012

. Janeiro 2012

. Dezembro 2011

. Novembro 2011

. Outubro 2011

. Setembro 2011

. Agosto 2011

. Julho 2011

. Junho 2011

. Maio 2011

. Abril 2011

. Março 2011

. Fevereiro 2011

. Janeiro 2011

. Dezembro 2010

. Novembro 2010

. Outubro 2010

. Setembro 2010

. Agosto 2010

. Julho 2010

. Junho 2010

. Maio 2010

. Abril 2010

. Março 2010

. Fevereiro 2010

. Janeiro 2010

. Dezembro 2009

. Novembro 2009

. Outubro 2009

. Setembro 2009

. Agosto 2009

. Julho 2009

. Junho 2009

. Maio 2009

. Abril 2009

. Março 2009

. Fevereiro 2009

. Janeiro 2009

. Dezembro 2008

. Novembro 2008

. Outubro 2008

. Setembro 2008

. Agosto 2008

. Julho 2008

. Junho 2008

. Maio 2008

. Abril 2008

. Março 2008

.Palavras-chave

. todas as tags

.Ligações

.Dicionário galego-português

Pesquisa no e-Estraviz

.Agosto 2017

Dom
Seg
Ter
Qua
Qui
Sex
Sab
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
blogs SAPO

.Participem

. Participem neste blógui

.Contadôri

.subscrever feeds