ALÉM GUADIANA

Com a resultat d'un contacte lingüístic intens, les influències del castellà regional i estàndard, així com l'aïllament lingüístic dels lusòfons oliventins i l'absència del nivell regulardor del portugués estàndard, l'oliventí presenta tota una sèrie de trets del castellà meridional. Són generalment abundants les interferències fonètiques: com l'aspiració i supressió de la -s a final de síl·laba i paraula, [a'traḥ] atrás, [liḥ'boa] Lisboa, ['doseḥ] doces, ['kasaḥ] casas, [eḥkre'be] escrever...; supressió de la -r a final de paraula, [la'va] lavar, [mu'je] mulher, [a'mo] amor, [fa'ze] fazer, [ko'je] colher...; generalització del ieisme, fenòmen que afecta a bona part del castellà peninsular, però amb alternància entre [ʝ] i [ʎ], [a'beʝa] o [a'beʎa] abelha, ['maʝo] o ['maʎo] maio, ['fiʝa] o ['fiʎa] filha...; realització /v/ com a [b], característic dels parlars septentrionals i absent en les parles alentejanes, cosa que apunta cap a una indubtable influència del castellà, [ba'Rer] varrer, [bj'aʒe] viagem, [ka'balo] cavalo... al mateix temps que es realitzen confussions de /b/ com a [v], que evidencien la inseguretat lingüística dels parlants, ['fevri] febre, ['vivora] víbora...; síncope de la -d- intervocàlica, [a'raw] arado, [leban'taw] levantado, ['brja] brida...; presència i confusió dels fonemes [t​ʃ] i [​ʃ], ['ant​ʃa] larga, cast. "ancha", ['kot​ʃ​i] carro, cast. "coche", [t​ʃefi] chefe, cast. "jefe", [​ʃi'tano] cigano, cast. "gitano"... També en els aspectes morfològics, es important la influència del castellà, com és el cas dels articles: lo, la, uno, una... front a o, a, um, uma; els adjectius i substantius amb gènere diferent, [u-'arbo] front a a árvore, [u-bj'aʒe], front a a viagem, [a-'risa] front o risso...; diferències en la formació del plural, [ansj'anuḥ] front anciãos, [ani'maliḥ] front animais, [kriḥtj'anuḥ] front cristiãos, [fu'niliḥ] front funis...; en pronoms i adjectius determinatius: [jo] i [jew] front a eu, ['eḥto] front a isto, ['eso] front a isso, ['todu] front a tudo, [kwal'kera] front a qualquer...; en adverbis i locucions adverbials, ['adʒi] ha, [tem'pranu] cedo, [tam'poku] também não, ['prontu] depressa... També s'ha espanyolitzat la sintaxi, com l'anticipació dels pronoms a les formes verbals, os trazem num coche front a trazem-nos num automóvel, le déto pimenta front a deito-lhe pimenta, lhos di front dei-lhos...; la postposició dels adjectius en relació amb el substantiu, o cesto aquele front a aquele cesto, a mesa esta front a esta mesa...; i la substitució de l'imperfet del conjuntiu per pluscuamperfet d'indicatiu, se fóramos a aventar front a se fóssemos deitar fora, se o ninho cantara front a se o menino cantasse... Però és sobretot en el lèxic on més es deixa sentir la influència del castellà i el sector de la llengua on més s'aprecia la realitat sociolingüística que presenten els oliventins. Molt lèxic portugués ha caigut en l'oblit, gradualment substituït pel corresponent en castellà, sobretot el referit amb la modernitat, però també el que ha esdevingut obsolet també ha sigut espanyolitzat, com una important part del referit a coses antigues, els noms de les plantes, dels animals, les eines agrícoles, el de caràcter religiós: coche (carro), chispear (chuviscar en port.) "plovisquejar", fresa (morango) "fraula", guelondrina (andorinha) "oroneta", membril/zo (marmelo) "codony", molisna (chuva miúda) del castellà mollizna "plugim", íemolac/za (beterraba) "remolatxa"... un cas representatiu és ninho "xiquet" (menino, en portugués), que ha ocupat la forma autòctona de "niu" (ninho), i que finalment ha acabat amb l'adopció del castellanisme nido per a este significat.

Text normativitzat, amb lleugeres adaptacions autóctones

A 5 km da Vila, em direcção a aldêa de S. Jorge da Lori constitui um núcleo urbano de muito interesse por a personalidade que lhe conferem as suas monumentais chunés. Assentada no sopé da Serra da Lôri, a 5 km. da Vila, constitui um conjunto marcadamente ruráli, com a fisionomia tradicional pouco alterada, destacando-se a sua arquitectura popular alentejana.

Transcripció fonètica en el parlar oliventí

[a siŋku ki'lometruḥ, da'bila, eŋ diresaw a-al'dea de sawžorž da'lori kosti'tuj un 'nukliur'banu de muitu iŋte'reḥ pora personali'da ke je con'fereŋ la'suaḥ monumen'taliḥ t​ʃu'neḥ. aseŋtada nusu'pe da'seRa da'lori, kosti'tuj uŋ koŋ'žuntu markada'mente Ru'rali, kuŋa fisjono'mia tradisjo'nali 'poku alte'ra, desta'kandose laswarkite'tura pupu'lari aleŋtežana]