Associação Além Guadiana (língua e cultura portuguesas em Olivença): Antigo Terreiro de Santo António, 13. E-06100 OLIVENÇA (Badajoz) / alemguadiana@hotmail.com / alemguadiana.com
Cerca de mil pessoas, na maioria idosas, falam atualmente o português oliventino, um dialeto do idioma lusitano que se manteve preservado em Olivenza (Badajoz, Espanha) e em algumas de suas aldeias.
Na próxima sexta-feira, 30 de maio pelas 18:30 horas, celebrar-se-á, no pátio do Museu Etnográfico Francisco González Santana, em Olivença, a apresentação de um Estudo Compilatório do Português Oliventino. Este trabalho foi promovido por a Câmara Municipal de Olivença em cooperação com a Associação Cultural Além Guadiana, contando com a colaboração da Universidade da Estremadura e o financiamento da Iniciativa Comunitária POCTEP, no quadro do projeto “Por terras raianas”.
Se sol anomenar portugués oliventí, al portugués característic de la vila d'Olivença i les pedanies del seu camp. Es tracta d'un portugués que presenta una sèrie de peculiaritats lingüístiques molt semblants als de la varietat alentejana: l'absència del diftong ei (inclús quan va seguit d'una altra vocal), que es pronuncia [e]; i la paragoge en paraules acabades en –l o -r, quan la síl·laba és tònica i seguida de pausa o d'una altra síl·laba tònica, [portu'gali] Portugal, São Jorge da ['lori] (Lor), [Ru'rali] rural, ['bila-Re'ali] Vila Real, [Retangu'lari] retangular, [ko'meri] comer, [ehpa'ɲoli] espanhol,... però que no es produïx quan no es donen estos casos [ko'meḥ-de'pojh] comer depois...; però a banda, presenta un superstrat del castellà estremeny i de l'espanyol estàndard, que el caracteritzen front a la resta dels parlars alentejans.
O português oliventino, na voz de Servando Rodríguez, vai estar presente no programa "Para todos", de La 2 (TVE), amanhã (12.00 - 13.45 horas espanholas), na secção do professor José Enrique Gargallo.
Hoje, no Alentejo, ouve-se o português alentejano (coisa lógica). Mas acontece que podemos verificar formas e modos do português alentejano oliventino (que está a desaparecer) em locais como Campo Maior, Elvas, etc. No Alentejo.
Ó Elvas ó Elvas (Paco Bandeira), numa atuação em Campo Maior para a RTP.
Por exemplo, a palavra leque (que vem do chinês), que no Alentejo e em Olivença é lecre ou lêcri, a expressão moderna "estar desapartado" ('estar separado'), abalar, abalare, ou abalári ('ir embora'), etc.
Eu nasci no Alentejo, À beira do Guadiana. Sinto orgulho quando vejo A paisagem alentejana!
POESIA A LA FRONTERA. Segona trobada iberoromànica
POESIA A LA FRONTERA
Segona trobada iberoromànica
Sala de Professors de la Facultat de Filologia (5è pis de l’Edifici Josep Carner)
Universitat de Barcelona
27 de maig de 2013
Després de la celebració de la Trobada iberoromànica de poesia del 14 de maig de 2012 a la Universitat de Barcelona, que va aplegar quatre poetes —en representació de català, castellà, gallec i portuguès— a l’entorn del temps (cronològic, meteorològic) i a la terra (l’entorn vital), proposem novament a la UB, el dia 27 de maig de 2013, una Segona trobada iberoromànica, que ha de reunir en aquesta ocasió quatre ponents al voltant del lema Poesia a la frontera:
1) Dos poetes, representants de les dues grans fronteres romàniques peninsulars, a llevant i a ponent: Hèctor Moret, de Mequinensa, i Servando Rodríguez, d’Olivença, cadascun dels quals oferirà un parell de mostres de la seva obra poètica, dels seus respectius móns de frontera: